per sempre Santi

Hola,

ahir s'en va anar, cap on? no se sap, perque d'ell t'ho pots esperar tot, en Santi Santamaria, un cuiner. 

Vaig conèixer el Santi de molt jove, el meu pare em va demanar que l'acompanyés a una "Jornada de la Cuina de les Herbes", jo no sabia on anava, i era al Racó de Can Faves, actualment Can Faves, aquell dia, vaig descobrir la passió per la cuina del Santi i de molts d'altres que hi eren, una passió per una feina, per un ofici, i també com aquesta passió es podia convertir en un fet cultural i social.

Recordo molt be tots el pamflets, postals, cartes, ... que he rebut des de llavors del Santi i l'Angels anunciant festes, trobades, jornades, Nadals, menús, i jo que se més, infinitats de projectes que ha fet realitat, aquest pamflets eren obres de disseny, eren propostes conceptuals gastronòmiques, eren ... , eren per a mi, una força d'impuls per entendre la restauració d'una manera diferent, eren un referent.

En Santi no sabia fer res malament, bé, no sabia fer res molt bé, era un perfeccionista, recordo unes jornades organitzades al seu poble, Sant Celoni on invitava a participar tot tipus de artistes, tot per provocar-nos un esclat de inquietud per la gastronomia i tot el que l'envolta, eren experiències culturals totals, jornades complexes amb dos-centes, tres-centes persones convidades ... eren molt excepcionals.

Jo era un conegut, només un conegut però quan et tractava eres un amic, era molt generós, un dia en va convidar a ajudar-lo en un congrés gastronòmic, necessitava algú i la gent del seu equip estava ocupada en altres feines, jo no ho vaig dubtar i vaig accedir a acompanyar-lo, era a Singapur, on ara ell acaba d'inaugurar el seu últim projecte el restaurant Santi, ostres, vaig conviure amb ell deu dies fantàstics junt amb el Guillem Oliva (aquest sí, amic), treballant, menjant, convivint, vivint ... era i és un personatge, un de  gran, carai Singapur ... on ara el destí a volgut que el seu cor s'apagués.

Recordo, de les experiències viscudes amb ell, quan el vaig convidar al programa "Xup-Xup fa la Cassola" de Ràdio Vila la Municipal de Viladecavalls, una ràdio humil, amb poca audiència i ell em va dir que si de seguida, un dissabte vaig poder dedicar-li un programa per ell, després del servei va venir acompanyat, ell, no conduia.

Recordo proposar-li l'any 2000 organitzar un sopar gastronòmic a Viladecavalls com a cloenda del "Any Gastronòmic 2000", unes jornades que van durar tot l'any, i ell va acceptar de seguida, va mobilitzar tot el seu equip i es van desplaçar un dilluns al vespre per fer un sopar per 140 persones i aixó que em va demanar que no fossin més de 90, un menú gastronòmic, cobrant es clar, però a un preu d'amic per tots .... ostres, molt generós, la gent del poble va poder gaudir d'una experiència gastronòmica especial.

Com us he dit jo era un conegut, però n'he tingut de sobres per adonar-me del personatge que es, un personatge amb una força, amb una contundència important i amb una cuina igual, amb un dels millors restaurants que he pogut visitar, pel servei, per la cuina, pel protocol, per l'atenció, per tot.

Tothom sap de les seves discrepàncies amb altres models de cuina, crec jo i ho vull transmetre com ho entenc, eren discrepàncies ideològiques, que ell compartia o discrepava, com sempre, amb tothom i amb contundència, uns ho acceptaven, uns altres ho patien, però aconseguia el que jo crec que buscava, provocar la reflexió.

Santi, gràcies per el que em vas deixar compartir amb tu, van ser, son i seran unes grans experiències.

Un record a l'Àngels, a tota la família i a tot l'equip humà dels seus restaurants.

He volgut fer un reconeixement al Santi penjant dos vídeos, una demostracio de cuina a Abu Dhabi per entendre que feia pel mon i  l'altre d'una entrevista que us agradarà on el veureu fent reflexions, per altre banda he penjat una cançó del Lluís Llach molt maca "Un núvol blanc" que crec es ideal per aquest reconeixement.