divendres, 15 de juliol del 2011

reflexions del bloc

Hola amics,

fa temps que no canviava els gatgets del bloc, la veritat es que vaig fluint no vull que aquest bloc esdevingui una obligació, escric quan em ve de gust i faig propostes quan surten soles. 

Si que hi ha una sistemàtica amb el vídeos de receptes, es penja'n una a la setmana tot i que ara fins a finals d'agost no en penjarem cap.

Dit això, vaig a reflexionar el últims canvis de gatgets. En primer lloc els sons ... he penjat un vídeo de un grup de músics joves de Terrassa i Viladecavalls que es diuen Sense Sal, els vaig escoltar l'any passat quan el grup només el formaven tres components, ara ja en son vuit, i toquen ... que no vegis, aquest dilluns passat van tocar a la Festa Major del poble i aquí els teniu en un vídeo fet per ells tocant al tren, molt interessant, fresc i jove.

El producte com no; el gelat, estem en època, doncs us he penjat una foto d'un "bodegó" de cucurutxos de gelats vinculat a una descripció dels diferents tipus de gelats que es fan, em ... fresc fresc.

A paraules que volen ... doncs mireu, quan escoltava el grup Sense Sal al poble un amic em va tocar l'espatlle i em va dir, encara hi han joves que arrisquen, doncs aquella afirmació m'ha fet penjar aquesta dita popular, i a veure si animem a tothom, encara que estiguem en èpoques depressives, a arriscar, en què? cadascú sabrà.

Aiii la lluna - colors que il·luminen ... - soc bastant llunàtic, sempre miro al cel, per buscar-la, no ser, hi tinc guardats molts records en ella, el dia de l'eclipsi estava de viatge cap al País Basc, travessant les muntanyes, en el moment clau, a la ràdio varen entrevistar a un astrònom, jo vaig parar al costat de la carretera i mirant-la, va comentar el següent, "l'eclipsi es molt maco, però el que es realment fascinant es pensar-se que en aquest moment estas a la lluna, i desde allà veuríem una posta de sol en tota la circumferència de la Terra"... aiiii ufff mare meva.

En els pensaments ... he penjat una frase imponent de Teresa de Calcuta, per rumiar i bastant.

Al racó del lector un llibre especial, el primer llibre reconegut de cuina catalana, un manuscrit de receptes medievals que esta considerat dels més antics d'Europa, escrit en català antic, per a mi un referent.

I per acabar he penjat l'anunci de Damm, la història d'uns nois que estan fent pràctiques a El Bulli, doncs jo que hi vaig treballar tota una temporada farà molts anys, aquest anunci m'ha arribat d'una forma especial i com que El Bulli, com es coneix fins ara, s'acaba a finals d'aquest mes, penjo el vídeo com a reconeixement, mes endavant ja escriuré només d'aquest tema.

Salut i bon estiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada